Informació proporcionada per l'Observatori Astronòmic Nacional (IGN, Foment).
L'inici astronòmic de la tardor de 2010
El dijous 23 de setembre de 2010, a les 5h 9m hora oficial peninsular, s'inicia la tardor a l'hemisferi Nord, segons el conveni astronòmic. Aquesta estació durarà 89 dies i 20 hores. El diumenge dia 31 d'octubre tindrà lloc el canvi d'hora, recuperant l'horari d'hivern. L'hivern començarà el dia 22 de desembre.
L'inici de la tardor
L'inici astronòmic de les estacions ve donat, per conveni, com l'instant en què la Terra passa per una determinada posició de la seva òrbita al voltant del Sol En el cas de la tardor, aquesta posició és des de la qual el centre del Sol, vist des la Terra, creua l'equador celeste en el seu moviment aparent cap al sud. El dia en que això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, i per això, a aquesta circumstància se l'anomena també equinocci de tardor. En aquest instant a l'hemisferi sud s'inicia la primavera.
Dates possibles d'inici de la tardor. L'equinocci de tardor es pot donar, com a màxim, en quatre dates diferents (del 21 al 24 de setembre). Al llarg del segle XXI la tardor s'iniciarà en els dies 22 i 23 de setembre (data oficial espanyola), sent el seu inici més matiner el de l'any 2096 i l'inici més tardà el de 2003. Les variacions d'un any a un altre són degudes a la manera com encaixa la seqüència d'anys segons el calendari (uns traspàs, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic).
Escurçament del dia. Aquesta és l'època de l'any en que la longitud del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt pels matins més d'un minut més tard que el dia anterior i per la tarda es posa gairebé dos minuts abans, de manera que l'escurçament del dia es fa especialment apreciable per les tardes. En definitiva, en aquests dies el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó es redueix en gairebé tres minuts cada dia.
Activitat solar. L'activitat del Sol es caracteritza per la presència en la seva superfície de taques, fulguracions i protuberàncies, i en la Terra, s'aprecia en alteracions en la propagació de les ones de ràdio i en una major presència de aurores polars. Aquesta activitat segueix un període d'aproximadament 11 anys, i està associada al cicle magnètic del Sol Actualment ens trobem en el cicle solar número 24, aquest cicle va començar el desembre de 2008 i s'espera que arribi al seu màxim el maig de 2013. Segons les estimacions realitzades per NOAA i Space Weather Prediction Center durant la tardor el nombre de taques solars arribarà valors entre 30 i 55. Gràfiques amb el nombre de taques solars en els últims anys i prediccions de l'evolució del cicle 24 es poden trobar en http://www.swpc.noaa.gov/SolarCycle/.
Eclipsis i fenòmens relacionats
Es produirà un eclipsi total de Lluna el dia 21 de desembre. Aquest eclipsi serà visible com penombral a tot Espanya i com a total a la meitat occidental de la Península ia les Illes Canàries. El primer contacte amb la penombra es donarà a les 6h 29m (hora peninsular), l'eclipsi parcial serà visible a partir de les 7h 33m i el total a partir de les 8h 41M, arribarà al màxim a les 9h 18m, l'eclipsi total finalitzarà a les 9h 53m, el d'ombra a les 11h 1m i el de penombra a les 12h 4m.
D'altra banda, el 27 de novembre l'asteroide Iris serà ocultat per la Lluna poc després de la mitjanit.
Observació nocturna del cel a la tardor
En tota època de l'any hi ha algun fenomen astronòmic d'interès, predit (com són els eclipsis) o no (com els cometes nous). Sol ser preferible realitzar les observacions en dates properes a la lluna nova (7 d'octubre, 6 de novembre i 5 de desembre), excepte quan es pretén observar la pròpia Lluna.
Lluna plena. La primera lluna plena de la tardor es donarà el 23 de setembre, donant-se les següents 29 o 30 dies després. En aquesta tardor es donaran tres llunes plenes: 23 d'octubre, 21 de novembre i 21 de desembre.
Visibilitat dels planetes. Mart, Júpiter, Urà i, fins a mitjans d'octubre, Venus són visibles al vespre. Seran visibles a l'alba: Saturn, des de mitjans d'octubre, i Venus des de novembre. Durant tota la tardor Venus es veurà molt brillant.
Pluges de meteors. Si no es disposa de cap telescopi, es poden observar les pluges de meteors que es produeixen ocasionalment. La primera pluja de meteors important de la tardor és la de les Dracó, el màxim es dóna cap al 8 d'octubre. La pluja de meteors més popular de la tardor ja és la de de les Leònides, que es dóna al voltant del 17 de novembre i que ocasionalment arriba a ser molt intensa. Una altra pluja intensa és la de les Gemínides, el màxim ritme es dóna al voltant del 13 de desembre.
Constel. Pel que fa a les agrupacions fictícies d'estrelles conegudes com constel, al voltant de l'estrella Polar es veuran al llarg de la nit Cigne, Cassiopea, Óssa Menor i Girafa. Les constel eclíptiques visibles en aquest període van de Capricorn a Verge. Per sobre de l'eclíptica destacaran Pegàs i Andròmeda, per sota, Balena i Orió, així com les estrelles Siri i Proción.
Observacions amb prismàtics o petits telescopis. Amb grans prismàtics o un petit telescopi, dotats d'un filtre lunar adequat, es pot observar el relleu de la Lluna. Per tenir una bona visió d'ell convé anar observant nit rere nit mentre va creixent la il luminació de la Lluna, perquè així es veuen aparèixer nous accidents orogràfics. Quan la nit és més fosca per haver lluna nova, es pot intentar veure la galàxia d'Andròmeda, nebuloses d'emissió, com la d'Orió, o el cúmul d'estrelles de les Plèiades. Amb prismàtics també es poden veure les llunes més brillants de Júpiter (quan és visible) i es pot fer un recorregut per la franja estelada que constitueix la Via Làctia.
Canvi d'hora
El canvi d'hora es produeix, com és habitual, en iniciar el darrer diumenge d'octubre. A les 3 de la matinada hora peninsular del diumenge 31 d'octubre hi haurà d'endarrerir el rellotge fins a les 2 (les 2 de la matinada a Canàries passaran a ser la 1), de manera que aquest dia tindrà, oficialment, una hora més.
Tardor 2010
